Comunicació no verbal

Tema: Comunicació no verbal
Subtema: Literatura

El significat de les olors.
Quan anem pel carrer i passa per exemple una dona amb una colònia molt forta, normalment la gent pensa que es una persona amb una personalitat molt forta per poder portar aquella colònia. En canvi quan una persona porta una colònia molt suau, diem que es una persona molt senzilla.
Els perfums, segons les personalitats de la gent i les seves sensacions es poden classificar en:
Extravertida: Per a la gent dinàmica i decidida, els aromes que millor s'acomoden són els florals, els aromes frescos, l'espígol i els cítrics.
Introvertida: A les persones reservades els va molt bé les fragàncies orientals.
Elegant: Per a les persones segures de si mateixes, que sempre busquen el refinament i la independència, les aromes florals són els que millor els va.
Alegre: si la teva personalitat és espontània, simpàtica i alegre et convenen les aromes de fruites i florals.
Romàntica: Res com les aromes dolços, càlids i orientals per a tu.
Madura i equilibrada: Aromes frescos i naturals.
Discreta: Aromes marins i frescos.

També segons el color del perfum es pot saber la personalitat de cada persona:
Taronja: Són per a les persones entusiastes que busquen perfums frescos i estimulants.
Vermell: Per a persones apassionades que conjuga molt bé amb les notes orientals.
Groc: El color de la gent amb esperit emprenedor, sinònim d'essències florals ambarines.
Violeta o púrpura: Ideals per a les persones amb un aire de misteri, conjuga molt bé amb les notes exòtiques i enfustades.
Blanc i tons pastís: Per als qui adoren les fragàncies fresques.
Perfum verd o floral: Ajuda a aixecar la moral, és perfecte per als que porten baixa la seva autoestima.
La tarongina: Pot ser un bàlsam per als temperaments més nerviosos.

Llavors, segons el tipus de colònia que porti una persona, podrem saber mes o menys com es la seva personalitat. Es un factor molt important dins de la comunicació verbal ja que engloba tot el sentit de l’olfacte.

Comunicació no verbal

Tema: Comunicació no verbal
Subtema: Literatura

Els colors influeixen en les persones i tenen la facultat de provocar sensacions.

El general, els colors més clarsdonden la sensació d’amplitud, i els colors foscos tot el contari.
Els tons càlids augmenten l'efecte del sol i donen més sensació de calidesa.
Els colors, no son gaire cosa, no es mes que la reflexió de la llum sobre una superfície, pero en canvi ens diuen moltes coses, com per exemple, quan una persona vesteix, si tria colors molt vius, vol dir que es una persona molt viva, extravertida, alegre...En canvi, una persona que vesteixi de colors foscos ens indica que es una persona autoritària, calmada, misteriosa i llunyana.
El color mes excitant es el vermell, que indica perill, transmeten força,i agressivitat.
El color blau el solen portar persones serenes i calmades, joves extravagants.
El color groc el solen portar les persones amb un esperit alegre, aquest es el color de l’esperança, per tant es un color que te personalitat, sobre tot sie es un groc intens.
El color taronja es una barreja del groc i del vermell, es el color de la gentilesa, el solen portar persones extravertides, es un color que transmet seguretat.

Segons el nostre estil de vestir triarem uns colors o uns altres, per exemple una persona gòtica, vestirà amb tons molt foscos com negre i gris, que ens transmetrà una sensació de misteri. En canvi una persona amb un estil mes “hippy” vestirà amb tons mes cridaners que ens transmetrà alegria.

C.omunicació no verbal

Tema:Comunicació no verbal
Subtema: Literatura.

Aquesta imatge esta relacionada amb la comunicació no verbal, em refereixo a l’expressió de la gent, la seva mirada, la seva posició, la manera de somriure, si badallem, si ens toquem el cabell….
Tots en comuniquem de diferents maneres però tot i així la gent se s’entén entre si. Per exemple dues persones de diferents cultures i diferents països, sense utilitzar el llenguatge verbal, nomes amb l’expressió del cos, es poden dir moltes coses.
Hi ha persones que s’expressen millor amb els gestos del cos que amb l’ús de la parla, sigui per la dificultat de parlar o per sentir-se millor expressant-se amb la mirada, les celles, els dits...
Segurament, si ens detinguéssim a mirar la fotografia, i ens fixéssim en cada persona que surt, cadascuna d’elles ens transmetria coses diferents.

La imatge il•lustrada s’hi reflecteix clarament un tipus de comunicació no verbal; la mirada.

OKTOBERFEST, FESTA DE LA CERVESA

Tema: La comunicació no verbal.

Subtema: Tradicions i costums.

No és una tradició exclusiva d’ara mateix, encara que tampoc és de fa moltíssim temps, ja que el primer Oktoberfest data del 1810, amb la celebració del matrimoni entre dos prínceps i en un principi només es tractava d’una cursa de cavalls on les dues famílies dels promesos apostaven pels cavalls.

Però bé realment aquest és el significat inicial, encara que ara només és una gran festa on s’ajunten milers de persones per a veure centenars diferents de cervesa, continua essent una reunió on l’important és passar-t’ho bé, i beure tot el que puguis.

El que m’ha diguem-ne atret d’aquesta tradició ha sigut el fet que tothom qui escolti la paraula Oktoberfest o festa de la cervesa, l’associarà amb Alemanya i amb els vestits aquestos de tipus tirolès, verds i blancs amb una ploma, però que ningú no sàpiga realment perquè es celebra, ni que vol dir, i amb una mica de sort, ni tan soll quan es celebra. Però més o menys en sentir “Oktober...” et ve al cap el mes d’Octubre, encara que per especificar més, trobem que comença el dia 13 de Setembre i a anar tirant cap endavant.

Per acabar, només dir que encara que molta gent pensa que només és una mena de convenció (com les de ciència ficció) per a emborratxar-se, sinó per a passar-s’ho bé i formar part d’una tradició convertida en festa.

Com que l’ Oktoberfest ha patit molts canvis i agressions des de que es va començar a celebrar, m’agradaria fer una mena de línia del temps on a través d’aquests 200 anys d’història, anem veient quins canvis ha sofert durant les guerres, els canvis de dècada...

RIU GANGES. RIU SAGRAT

Tema: La comunicació no verbal

Subtema: Tradicions i costums.

Tradició religiosa estranya on les hagi. Però no estem aquí per a criticar ni malparlar d’altres cultures diferents a la nostra, encara que sigui de l’únic que es parla últimament.

Bé, molts de nosaltres segur que hem sentit a parlar d’un costum hindú respecte al seus morts; incinerar-los i tirar les restes al riu Ganges, on d’aquesta manera evitaran el cicle reencarnatiu i aniran directament al Cel.

La llegenda diu això:

[Un dels successors de Sagar, el rei Bhagiratha, va pregar Brama que permetés a la deessa Ganga baixar del cel perquè toqués amb les seves aigües purificadores les cendres dels difunts, que així podrien ascendir al Cel] ⁵

No és ben bé l’ història completa, però és suficient per a explicar el que representa el riu per als hindús, no només un riu en el que banyar-se i rendir plegaries als seus déus, sinó també un lloc on pots redimir els teus pecats pel simple fet de banyar-te en ell.

Això si, tots aquests costums, provoquen un grau elevat de contaminació de les aigües, i així com la elevada mortalitat de la gent que consumeix aquesta aigua.

Per a aquesta exposició, no voldré utilitzar aquest article, perquè trobo que n’hi ha de més interessants, com ara el dels ventalls.

⁵Font:http://ca.wikipedia.org/wiki/Ganges

LLENÇAMET DE CRIATURES

Tema: La comunicació no verbal.

Subtema: Tradicions i costums.

Sincerament, en llegir un article escrit a la web, el primer que em va passar per la ment va ser: el món està boig.

Acostumo a ser una persona inconformista, incrèdula i un munt de coses que anirien en contra de la societat, però amb les quals has de viure. Tot i que sóc tolerant amb qualsevol cultura de la que tingui constància, no trobo gens ni mica normal que els hindús als seus fills acabats de nàixer els tirin al buit de dalt de la torre més alta del poble.

Després de dir això, vaig mirar un vídeo d’una web (http://www.nopuedocreer.com/noticias/682/tradicion-hindu-lanzamiento-de-ninos-desde-una-torre/)

I vaig arribar a pensar; d’acord, com a mínim posen una lona sota de manera que el nadó no caigui a terra, ja que jo en un principi m’havia imaginat que tiraven els nens des de dalt de la torre fins que toquessin el sòl.

Els hindús duen a terme aquesta estranya “iniciació” per tal que la criatura creixi amb fortalesa i potencia. Però francament, hi ha altres maneres que el teu fill es desenvolupi amb força, per exemple apuntar-lo a l’equip de futbol, anar a córrer amb ell, anar en bicicleta…

Per aquest tema, tampoc no em vull centrar perquè és un fet que com a història és interessant, però no passa d’ahí.

HARAKIRI, SUÏCIDI ASSISTIT

Tema: La comunicació no verbal.

Subtema: Tradicions i costums.

Suïcidi. Una acció que a la nostra religió és considerada un pecat, en diferents jurisdiccions un delicte i en altres indrets simplement una abominació. Però aquests cop no estic parlant de com ho veuen totes aquestes societats, sinó com ho veu en concret la societat oriental.

Sobretot estem parlant de un costum fortament japonès, i dintre dels homes (si ho feia una dona ja no es considerava harakiri) d’alts càrrecs com samurais o nobles. Ells creien en el harakiri com una manera de restaurar l’honor que estaven a punt de perdre o quan ja s’havia perdut.

Per exemple: hi ha hagut una guerra entre dos senyors feudals en que un d’ells està a punt d’envair el feu de l’altre. El que està a punt de ser envaït, abans de deixar que l’apressi, el segresti, el torturi, o fins i tot l’ofereixi un tracte, realitzarà junt amb els seus servents un suïcidi pel simple fet (que jo no trobo suficient) de la importància de l’honor.

No era un suïcidi “comú” com els d’ara: tirar-se d’un pont, inflar-se a pastilles o pegar-se un tret. Més aviat ho podríem anomenar ritual o cerimònia perquè aquell que l’anava a dur a terme havia de complir una sèrie de requisits de manera que fos dut a terme d’una manera honrosa. (Si et deixaves alguna part d’aquest ritual, el suïcidi no es considerava digne i hi havia repesalies).

Avui dia, aquesta pràctica ha quedat abolida, encara que queda gent disposada a suïcidar-se, però amb finalitats ben diferents; protestes, suïcidis en massa, reivindicacions...

No crec que sigui una acció recomanable perquè penso que és millor que la vida segueixi el camí que tingui i sóc una persona que veu el suïcidi com una abominació i atemptat contra la vida pròpia i afectació de la dels altres.

Havia pensat per aquesta exposició fer un esquema o dibuix, per tal de mostrar per totes les parts que ha de passar el ganivet cerimonial, de manera que sigui ben executat el harakiri.