La comunicació visual es produeix per mitjà de missatges visuals, que formen part de la gran família de tots els missatges que actuen sobre els nostres sentits, sonors, tèrmics, dinàmics, etc.
Per això es presumeix que un emissor emet, missatges i un receptor els rep. Però el receptor està immers en un ambient ple d'interferències que poden alterar i fins i tot anul·lar el missatge. Per exemple, un senyal vermell en un ambient en el qual predomini la llum vermella quedarà gairebé anul·lada; o bé un cartell al carrer de colors banals, fixat entre altres cartells igualment banals, es barrejarà amb ells anul·lant-se en la uniformitat. L'indi que transmet su missatge amb núvols de fum pot ser destorbat per un temporal.
Aquests tres filtres no es distingeixen d'una manera rigorosa i si bé se succeeixen en l'ordre indicat, poden produir-se inversions o alteracions o contaminacions recíproques. Suposem en fi que el missatge, una vegada travessada la zona d'interferències i els filtres, arriba a la zona interna del receptor, que cridarem zona emissora del receptor. Aquesta zona pot emetre dos tipus de respostes al missatge rebut: una interna i una altra externa. Exemple: si el missatge visual diu, "aquí hi ha un bar", la resposta externa envia a l'individu a beure; la resposta interna diu, "no tinc set."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada