codi braile

Louis Braille, inventor del codi que porta el seu nom, va néixer en 1809 prop de París. Va quedar cec als tres anys i als nou, va ingressar a l'Institut Nacional per a Joves Cecs. En 1828, va començar a fer classes en l'Institut i a l'any següent va pensar a modificar un sistema d'escriptura per punts que havia creat Barbier, usat per l'exèrcit en la redacció de missatges secrets, amb la finalitat d'utilitzar-ho per a la lectura per part de no vidents.

Aquest mètode d'escriptura usa punts i guions en relleu sobre cartró; el sistema Braille consta de 6 punts bàsics els que tenen suficients combinacions per representar molts símbols.

Els caràcters Braille es formen a partir de la denominada "cel·la Braille", la qual consisteix en una matriu de 6 punts com es mostra en la figura adjunta. A cadascun d'aquests punts s'associa un nombre d'1 a 6 i, depenent de quins punts es posin en relleu, tenim un caracter diferent, per a un total de 64, incloent el *caracter "blanc", on no es realça cap punt, i el que té tots els punts en relleu.

Aquests caràcters, excepte la ñ, á, é, í, o, ú i ü, coincideixen amb els corresponents a les lletres en altres idiomes d'origen llatí, com l'anglès, el francès, l'italià, etc.

A aquest sistema se li agreguen variants per indicar diferents tipus de tipografies (per exemple, majúscula o cursiva), també tradueix l'abecedari grec els signes de puntuació, nombres i altres símbols que nosaltres utilitzem.