La mirada

Una vegada iniciada una conversa és molta la informació que podem obtenir del nostre interlocutor si sabem parar esment al llenguatge del seu cos. Els ulls tenen una gran importància i és molt el que podem dir amb ells. No és estrany, per tant, escoltar expressions com "Hi ha mirades que maten", "Tenia una mirada de gel" o "Em va abrasar amb la seva mirada". Hi ha mirades burletes, mirades iracundas, mirades de sorpresa i fins i tot mirades vetllades.

En escoltar, mires atentament als ulls del teu interlocutor per demostrar-li interès i atenció, mentre que l'altra persona sol desviar sovint la mirada quan et parla. Si ens miren fixament en parlar-nos és fàcil que ens posem nerviosos, sobretot perquè apareix el dilema de sostenir durant massa temps una mirada, enfront de desviar els ulls, alguna cosa que pot ser interpretat com a falta d'interès. Després, quan et disposes a prendre la paraula, desvies la mirada un instant, just abans de començar a parlar, per fer veure que et disposes a donar una resposta considerada i meditada. Per descomptat, la persona amb la qual parles no és conscient de tot això, però a un nivell subtil està captant tots aquests missatges i probablement té ja una impressió bastant favorable tu.

Mentre esteu asseguts en la terrassa d'un cafè, t'alegres que el dia estigui ennuvolat, doncs amb aquestes lentillas que t'has posat et molestaria massa el sol i saps que les ulleres també tenen alguna cosa que dir. Tendeixen a produir una impressió negativa, sobretot si són fosques o amb cristalls brillants, ja que impedeixen l'accés a una font important d'informació. Poden donar la sensació de fredor, distanciament o falta de sinceritat, encara que també transmeten intel·ligència, serietat i autoritat. La persona que et parla amb ulleres de sol fosques està dient-te l'inaccessible que és i el difícil que ho tens per arribar fins a ella. Donen la sensació de gran reserva i rebuig a entaular una conversa, encara que, per descomptat, pot tractar-se tan sols d'inseguretat. De vegades s'utilitzen com una manera d'amagar-se davant la mirada aliena.

El lloc cap a on dirigim la mirada diu també molt. Quan es tracta de persones que acabem de conèixer es manté la mirada dins del triangle format pels ulls i el nas, i entre amics s'amplia aquest triangle per incloure la boca. Baixar la mirada per sota de la cara tendeix a interpretar-se com un major desig d'intimitat i pot fer que una persona, sobretot si és dona, se senti nerviosa o enfadada en veure-ho com una insinuació sexual.

El temps durant el qual una persona manté la seva mirada pot donar-nos també algunes pistes. Les persones insegures la mantenen menys. Quan es parla de temes personals disminueix el contacte visual i quan algú ens elogia succeeix just el contrari.