La musicoterapia

La *Musicoterapia es pot considerar com la científica aplicació de l'art de la Música amb finalitat terapèutica. Encara que la seva pràctica data de finalitats del segle XIX, amb músics i metges que utilitzaven les seves tècniques en hospitals psiquiàtrics, el reconeixement de la teràpia curativa com alguna cosa considerat a nivell professional és relativament recent.

Pot tenir un vessant preventiu (està unida a tota la vida de l'home i les seves circumstàncies; hi ha música aplicable al treball, depressió, eufòria, solitud...) i un vessant curativa (es adecua a qualsevol tipus de problema, però de manera especial a malalts mentals, disminuïts físics, malalts hospitalitzats a llarg termini...)

Al nostre país l'Associació Espanyola de Musicoterapia (A. I. M. T.) es va constituir al maig de 1977 amb una finalitat expressada en els seus estatuts: "Promoure l'ús i progrés de la Música com a Teràpia, en el tractament, rehabilitació de malalts i d'incapacitats o inadaptados socials". El seu paper és important i de gran responsabilitat, ja que pot aconseguir elevar el nivell de benestar social i d'ajuda a la Humanitat.

El paper del musicoterapeuta ha evolucionat en aquests últims anys passant per tres fases: en la primera se li donava gran importància al músic, deixant una mica oblidada la funció del terapeuta. En la segona fase se li va donar més importància a la teràpia i relació personal amb els pacients. En l'actualitat el terapeuta procura utilitzar adequadament la seva activitat com a músic i la seva relació amb el pacient, intentant superar els inconvenients de les fases anteriors.

Una vegada realitzada està visió general del camp d'aplicació de la Musicoterapia, em centraré en la importància d'emprar-la a l'hora de treballar amb nens amb necessitats educatives especials (n.i.i.).