...........................................................................................................

DOSSIER

dilluns, 14 de març del 2011

LLENGUATJE DELS VENTALLS



Tema: La comunicació no verbal

Subtema: Tradicions i costums.

Qui ho hauria dit, oi? Això que els ventalls formaven part d’un llenguatge propi i complex, on un sol gir de canell podia significar dir t’estimo o t’odio, o agafar-lo amb la mà dreta o esquerra volia dir una cosa completament diferent.

Doncs bé, jo ho vaig descobrir gràcies a una de les pel·lícules més conegudes de Disney; Mulan. L’estaven fent a la televisió i jo encara no tenia clars els temes que volia tractar quan de sobte, un d’ells se’m va “aparèixer” claríssim tan sols amb les primeres imatges del film.

Això de la pel·lícula era només per fer un parèntesis a banda de tema, perquè el que realment vull contrastar és això d’un llenguatge exclusiu dels ventalls. Perquè encara que t’escarrassis a pensar, mai (com a mínim a mi) se t’ocorreria pensar en el fet de fer servir un ventall com a mitjà de comunicació. I simplement m’ha semblat que és una cosa curiosa.

Ja que aquest tema no té gaires sortides, he pensat que per a fer més amena l’exposició, i no fer servir tant l’ordinador perquè es fa repetitiu, agafar jo mateixa un ventall de manera que en cada gest que faci, fer una breu explicació del que vol dir en una cultura i per exemple que vol dir en una altra. I per suposat, també explicar una mica perquè es feien servir els ventalls a part de per a comunicar-se i ventar-se clar.

“Al Japó el ventall més que per ventar a l'origen tenia altres usos ja que per exemple s'emprava per a poder apuntar-hi tot el que s'havia de fer a manera d'agenda en l'època medieval. Amb el pas dels anys els seus usos van variant” 2

2Font:http://stnyusu.com/el-abanico-origen-y-usos/

1 comentari:

  1. Aroa, tots els teus articles tenen una gran aportació personal, molt bé. Com et comento en una altra entrada, caldria deixar més clara la relació del teu article amb el tema del treball. Aquest article, però, ho aconsegueix. Molt bé!

    ResponElimina