...........................................................................................................

DOSSIER

dilluns, 14 de març del 2011

LLENÇAMET DE CRIATURES


Tema: La comunicació no verbal.

Subtema: Tradicions i costums.

Sincerament, en llegir un article escrit a la web, el primer que em va passar per la ment va ser: el món està boig.

Acostumo a ser una persona inconformista, incrèdula i un munt de coses que anirien en contra de la societat, però amb les quals has de viure. Tot i que sóc tolerant amb qualsevol cultura de la que tingui constància, no trobo gens ni mica normal que els hindús als seus fills acabats de nàixer els tirin al buit de dalt de la torre més alta del poble.

Després de dir això, vaig mirar un vídeo d’una web (http://www.nopuedocreer.com/noticias/682/tradicion-hindu-lanzamiento-de-ninos-desde-una-torre/)

I vaig arribar a pensar; d’acord, com a mínim posen una lona sota de manera que el nadó no caigui a terra, ja que jo en un principi m’havia imaginat que tiraven els nens des de dalt de la torre fins que toquessin el sòl.

Els hindús duen a terme aquesta estranya “iniciació” per tal que la criatura creixi amb fortalesa i potencia. Però francament, hi ha altres maneres que el teu fill es desenvolupi amb força, per exemple apuntar-lo a l’equip de futbol, anar a córrer amb ell, anar en bicicleta…

Per aquest tema, tampoc no em vull centrar perquè és un fet que com a història és interessant, però no passa d’ahí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada