INTRODUCCIÓ A L’ESCULTURA DE LA GRÈCIA ANTIGA

Tema: La comunicación no verbal.

Subtema: Escultura

Pedra, mitologia, veneració, artistes anònims, museus.

Vegem aquestes paraules i a mesura que les anem llegint se’ns va formant al cap una imatge (o vàries); escultures de déus grecs o romans. Escultures de pedra. Escultures que et diuen alguna cosa. Escultures amb poder i bellesa. Però escultures al cap i a la fi.

No m’estic referint a grans mestres de l’escultura coneguts, ni a artistes que han format part de l’ història com a excepcionals escultors, no, no em refereixo a aquests, sinó a grans mestres de l’escultura anònims que ningú no coneix.

Amb això que vull dir? Què som tots tontos i uns incultes? Doncs no!

Només volia remarcar que encara que aquesta etapa de l’escultura, no és una etapa tan llunyana (relativament clar), no som tan conscients d’ ella com ho som per exemple per exemple de la del Renaixement, i voldria com ja he dit en l’altre article Introducció al Renaixement, fer una comparació entre totes dues èpoques que tot just es porten 1400 anys entre elles (aproximadament).

Bàsicament els temes que tracto sobre l’escultura, tindran una estructura semblant, ja que principalment és una comparació, per tant han d’anar lligades. Utilitzaré el mateix que ja he escrit abans.

“Per aquesta exposició, voldré imprimir dues escultures diferents, una del Renaixement i l’altra de la Grècia antiga, ressaltaré alguns detalls i a cada professor del tribunal li entregaré una còpia de les imatges i aniré explicant pas per pas les diferències i similituds, per a que ells mateixos ho vegin”.