HARAKIRI, SUÏCIDI ASSISTIT

Tema: La comunicació no verbal.

Subtema: Tradicions i costums.

Suïcidi. Una acció que a la nostra religió és considerada un pecat, en diferents jurisdiccions un delicte i en altres indrets simplement una abominació. Però aquests cop no estic parlant de com ho veuen totes aquestes societats, sinó com ho veu en concret la societat oriental.

Sobretot estem parlant de un costum fortament japonès, i dintre dels homes (si ho feia una dona ja no es considerava harakiri) d’alts càrrecs com samurais o nobles. Ells creien en el harakiri com una manera de restaurar l’honor que estaven a punt de perdre o quan ja s’havia perdut.

Per exemple: hi ha hagut una guerra entre dos senyors feudals en que un d’ells està a punt d’envair el feu de l’altre. El que està a punt de ser envaït, abans de deixar que l’apressi, el segresti, el torturi, o fins i tot l’ofereixi un tracte, realitzarà junt amb els seus servents un suïcidi pel simple fet (que jo no trobo suficient) de la importància de l’honor.

No era un suïcidi “comú” com els d’ara: tirar-se d’un pont, inflar-se a pastilles o pegar-se un tret. Més aviat ho podríem anomenar ritual o cerimònia perquè aquell que l’anava a dur a terme havia de complir una sèrie de requisits de manera que fos dut a terme d’una manera honrosa. (Si et deixaves alguna part d’aquest ritual, el suïcidi no es considerava digne i hi havia repesalies).

Avui dia, aquesta pràctica ha quedat abolida, encara que queda gent disposada a suïcidar-se, però amb finalitats ben diferents; protestes, suïcidis en massa, reivindicacions...

No crec que sigui una acció recomanable perquè penso que és millor que la vida segueixi el camí que tingui i sóc una persona que veu el suïcidi com una abominació i atemptat contra la vida pròpia i afectació de la dels altres.

Havia pensat per aquesta exposició fer un esquema o dibuix, per tal de mostrar per totes les parts que ha de passar el ganivet cerimonial, de manera que sigui ben executat el harakiri.